Això era el 31 de desembre de 1998 (ben apropet del 1999), a mitja tarda, o potser per allà quarts de nou, quan dos timats sense res millor a fer estaven fent el treball de recerca sobre xarxes informàtiques. El treball... a qui li importa el treball, aquesta és una altra historia i ha de ser explicada en una altra ocasió (Michael Ende, La història interminable). Aquests dos timats eren el Miquel Jorba  "LeChucky"  i un servidor, Jaume Pérez  "Klonic" .
    Doncs bé, erem a casa del Miki, i com que ja no hi havia cap CD que no ens sabéssim de memòria a causa de les moltes hores que ens haviem tirat en aquell despatx a causa del maleït treball, estavem escoltant Flaix FM (que ja són ganes!). En aquells moments feien un concurs, o no sé si era concurs. La qüestió és que trucaves, explicaves el que faries aquell cap d'any i et feien un regalet. Entre els premis que donaven hi havia un CD que em va fer gràcia. Es tractava de la banda sonora original de la pel.lícula "No pronunciarás el nombre de Dios en vano".
    Aleshores el Miki agafa el telèfon i, sense pensar-s'ho dues vegades, hi truca. Després de xerrar una estona amb el DJ, li va dir que volia el citat CD. Com que ja estavem cansats de tan treballar (havia estat un dels dies que haviem fet més feina!) i faltava poc pq tanquessin la ràdio, vam decidir que aniriem a buscar el CD aleshores mateix, aprofitant que l'emissora quedava força a prop.
    Quan vam arribar el DJ estava a punt de marxar, però molt amablement ens va fer entrar i ens va donar el CD que ens pertocava. Pero no en teniem prou, i li vam demanar si en tenia un altre. I ens el va donar. Així que teniem un CD cadascú, d'una banda sonora feta per un grup manresà anomenat McGregor's, que ja ha desaparegut per donar pas a Cranc.
    Quan vam tornar a casa del Miki vam posar el CD (que per cert, al Born12 el venien per 2500 ptes), i després d'escoltar totes les cançons, una per una (estava força bé), quina sorpresa la nostra al adonar-nos que al final de la última pista hi havia un acudit. I a més ens vam fer un fart de riure, ja que estava molt ben explicat. A partir d'aleshores vam estar taladrant a tothom a qui ens trobavem amb el ditxós acudit, tal com últimament ho feiem amb la cançó de "A la muntanya!!" (si algun dia en tinc ganes ja en faré una pàgina. De moment us podeu conformar amb la del Miki ).
    Però la història no hagués trascendit més si no hagués estat pq, el curs següent, l'Anna Morral va decidir anar a passar un any a Alemanya. S'acostava el seu aniversari i vam decidir fer-li un vídeo entre tots nosaltres. Per omplir espai, pq al principi ens semblava que es faria curt (resulta que finalment va durar unes dues hores), vam decidir interpretar l'acudit, amb el Miki i jo fent d'indis (apropiadíssim!), la Raquel fent de Gran Jefe i l'Alícia aguantant-li les plumes (o era al revés?), i el Pau fent de fletxa. Això encara entra dins del que es pot considerar normal.
    Però estavem fent un altre gag en que jo filmava que el Miki feia veure que filmava l'Òscar, quan aquest diu que la càmera del Miki portava l'objectiu tapat. Després de riure una bona estona pq la càmera del Miki no servia per filmar sinó per fer maco, se'ns va acudir la genial idea que finalment va ser esgotadora. El contingut del vídeo seria el seguent: la pantalla en negre amb un subtítol que anava passant, i en el que es podia llegir l'acudit del cavall en alemany mentre anava sonant la versió original del CD. Després, l'Òscar s'adonava que la càmera tenia l'objectiu tapat i per això no s'havia vist res de l'acudit, i després es veia com feiem l'indi, i mai tan ben dit.
    I d'aquí és d'on va sortir que traduíssim l'acudit a l'alemany (be, traduir-lo ho va fer el profe del Miki). I ara se m'ha acudit que podiem posar versions en diverses llengües, i així tinc intenció de fer-ho.

    Per tant, tota la secció del "cavall" va dedicada a tots aquells que varem fer l'indi, a tots els qui vam taladrar amb el ditxós acudit, i en especial al Miki, que volia que entre tots llegíssim l'acudit en alemany per enviar-li també a l'Anna, que sort que al final no es va fer.